L’acne és una malaltia inflamatòria freqüentíssima. N’hi ha de diversos tipus i la gran majoria van lligats a l’activitat hormonal de caire masculí (que les noies i dones també ténen).
Un dels tipus d’acne és l’acne cosmètica, que sol referir-se a l’obstrucció de la sortida dels porus per algun tipus de cosmètic. En aquest cas totes les lesions són del matex aspecte i són properes. Tampoc no solen ser lesions inflamatòries.
L’acne vulgar es caracteritza pel polimorfisme de les lesions i per la seva localització.
Allà on les glàndules sebàcies són més grosses, hi ha més possibilitats de patir-hi acne. Més habitualment el veiem a la cara, al pit, i a l’esquena, tot i que també pot sortir al clatell i, a vegades, a les natges. Normalment, l’acne és autolimitat, però cal posar-hi atenció, ja que sempre causa gran enuig en qui el pateix -tant al jove adolescent com a la persona de més edat-. També, no ho oblidem, massa sovint deixa cicatrius permanents.
Segons si és menys o més intens (profund, desfiguratiu) es prefereix un o altre tractament. En principi, el tractament tòpic sol controlar-lo però, en ocasions, per la força de les lesions o per la persistència de la malaltia (o perque té un component d’afectació psicològica important), cal una terapèutica més resolutiva com la dels derivats de l’àcid retinoic, en particular l’isotretinoïna.
Cal reconèixer que, en l’abordatge secular del tractament de l’acne, hi ha dues etapes marcades per l’aparició del ja famós Roacutan® cap a mitjans dels anys 80. Les incomoditats lligades al seu ús (sequedat cutània, increment de la possibilitat d’embaràs) han estat compensades vastament per la seva efectivitat i, a més, ja es disposa d’àmplia experiència i coneixement sobre el seu ús.
Els tractaments tòpics són diversos. Van des dels exfol·liants (abrasius o queratolítics) al clàssic peròxid de benzoil, l’adapalé, els antibiòtics tòpics fins l’eritromicina o la clindamicina, etc. Les mascaretes facials també són una possibilitat interessant, a més de les neteges de cutis que, ben fetes, també aporten millores (activitat de cabina d’estètica).
Tanmateix, sovint ens trobem que, molt més en el cas de les dones, l’acne reapareix passada la pubertat o bé no s’acaba de resoldre de manera satisfactòria. Cal aleshores veure què passa amb l’activitat hormonal masculina, la principal responsable de la secreció sebàcia. Tots la coneixem en el seu grau màxim, la síndrome SAHA (Seborrea + Alopècia + Hirsutisme + Acne), que pot acompanyar una disfunció ovàrica latent o ja present. També hi ha altres assosciacions amb patologies com la predisposició a la temuda resistència a l’insulina.
Finalment, una consideració més sobre l’acne, si em permeteu, humana. Quan un jove deixa enrere l’acne, l’autoestima adquireix molta més dimensió. El jove es veu capaç d’interelacionar-se amb la societat des d’un punt de vista molt més satisfactori. Aquesta empenta a l’autoestima farà que sigui més fàcil que trobi feina, que trobi parella sentimental i, en una paraula, que estigui més content.