La dermatitis atòpica, també anomenada èczema atòpica, és molt freqüent i cada vegada ho és més. És motiu de consulta repetida tant a pediatria, com a dermatòlegs, o en farmàcies.
Com ja se sap, afecta predominantment a la mainada i pot persistir en l’edat adulta, encara que amb molta menys intensitat, i adoptant aleshores termes més imprecisos com pell sensible.
Les malalties vénen, tot sovint, acompanyades de mites i llegendes. En aquest article intentarem aclarir algunes d’aquestes concepcions errònies sobre la dermatitis atòpica (D.A.).
Què és la dermatitis atòpica i per què es desenvolupa?
L’atòpia, esquemàticament, consta d’una tríada: asma, rinitis-rinoconjuntivitis i l’afectació cutània, la dermatitis. No s’hi inclou la neurodermatiti, tot i que, fins fa uns anys, algunes escoles dermatològiques sí que la consideraven una manifestació de la D.A.
Una altra dada a considerar és la influència que l’atòpia té sobre l’estrès i l’estrès crònic sobre ella, tancant-se d’un enutjós cercle dermatitis-pruïja-estrès-rascat-dermatitis, origen d’un estat d’inquietud quasi permanent de l’infant i de l’aparició d’infeccions bacterianes, a vegades extenses i que sovint necessiten tractament antibiòtic -sigui tòpic com sistèmic, amb gran probabilitat de recidivar-. A més, a llarg termini, hom observa que els processos al·lèrgics, cutanis o sistèmics, són molt més habituals en els que són o han estat malalts de la D.A.
La fisiopatologia de la dermatitis atòpica consisteix essencialment en una major sensibilitat cutània, sovint induïda genèticament, i es pot actuar positivament de manera preventiva millorant la dieta de l’embarassada. Així doncs, ens trobem amb nens que característicament en la seva pell tenen un augment de radicals lliures, una disminució d’antoxidants, uns crítics nivells d’àcids grassos i, a més, l’influència en estudi actualment, dels PPAR-Gamma, que estarien també implicats en processos aparentment tan allunyats com l’hipertensió.
Sigui perquè la pell i el sistema nerviós deriven ambdós de l’ectoderm embrionari, o bé perquè aquesta major sensibilitat a l’ambient condicionaria el temperament i la conducta, els nens amb dermatitis atòpica sovint passen de l’inquietud més extrema a l’abstracció de l’entorn quan, per exemple, tenen accés a pràctiques artístiques i creatives (dibuix, pintura, música…). En aquest article podeu trobar més informació sobre la dermatitis atòpica (anglès).
Tractament de la dermatitis atòpica
En la D.A. no hi ha un tractament de la causa. És a dir, no disposem d’una forma terapèutica que sigui definitiva i caldrà esperar a que la terapia gènica sigui ben desenvolupada; aleshores, tot canviarà. En el moment actual convé tractar-la per tota la vida i més intensament abans de la pubertat.
Prevenció abans del naixement
Fa uns anys va apareixer una revisió al Lancet anomenat Probiotics for prevention of atopic disease?.
En aquesta s’hi evidencia un efecte beneficiós dels lactobacillus GG en la dieta de l’embarassada que té risc de tenir fills amb D.A., almenys 4 setmanes abans del part i 6 mesos després. En canvi no serien útils en nens que pateixin dermatitis atòpica.
Dieta
L’efecte de la dieta en la dermatitis atòpica és un tema controvertit encara ara. Hi ha un cert consens en què, en nens menors de 2 anys, evitar els ous, la llet de vaca, els cacauets, el blat i la soja, seria beneficiós (sempre amb mesura i evitant la malnutrició). La lactància materna o l’artificial no haurien de suposar cap diferència entre els nens amb dermatitis atòpica i els que no la pateixen.
Els simbiòtics (pre i probiòtics) en nens menors de 7 mesos poden ajudar a prevenir l’asma, però no està clar què passa amb la D.A. En canvi, a aquesta edat, les dietes riques en greixos poli-insaturats poden ajudar a reduir els símptomes de la D.A.
Mantenir una capa lipídica suficient
Com s’explica a l’anterior article La pell seca, la hidratació cutània recau en el manteniment de la capa àcida greixosa que recobreix la còrnea i que evita l’evaporació de l’aigua de la pell. Alhora, el seu pH ens protegeix de la infecció pels microorganismes, ja siguin els sapròfits habituals com els patògens.
Evitar els rentats, dutxes i banys amb detergents no àcids i/o agressius amb la capa lipidica és bàsic. En aquest sentit, els sabons fets a partir de la civada podrien ser més recomanats. Fins i tot, el bany amb aigua sola seria més recomanable en els moments de reagudització. Per contra, les ceres (més oli que aigua) són molt més útils que les cremes (més aigua que oli).
Desinflamar la pell
Els corticodes tòpics són els més efectius per desinflamar la pell, a dosis baixes i amb durada mínima, respectant els seus efectes secundaris (atròfia cutània, absorció) que són més aguts sobre una pell de mainada amb afectació a vegades extensa.
Antibiòtics
Sovint veiem com la pell del nen amb dermatitis atòpica es contamina (amb s. Aureus, sobretot). Només aleshores età indicada l’adició d’antibiòtics tòpics o generals. Mai s’ha de fer preventivament.
Immunomoduladors tòpics
El tacrolimus, el pimecrolimus, malgrat la prevenció inicial, han demostrat seguretat i eficàcia en el tractament de la D.A.. No obstant això, se situen com a segona elecció.
Altres tractaments
Altres tractaments per la dermatitis atòpica queden reservats a casos molt concrets. Són els corticoides orals, l’azatioprina, la cilcosporina, el metothrexat, o el mofetil micofenolat entre d’altres.
I per a la pruïja?
Sabem que el grau de pruïja (picor) és totalment independent dels nivells de l’IgE, citocines i eosinòfils.
La picor és, sobretot, nocturna i, a més, augmenta amb l’estrès i l’ansietat. Alguns antihistaminics (montelukast) serien interessants per pal·liar la picor, tot i que hi ha gran controvèrsia. Una altra opció indicada, segurament, també pel seu efecte sedant, seria l’hidroxicina.
També és útil evitar el nerviosisme tant en pares com en nens. Escoltar música relaxant pot ajudar a mantenir els nivells d’estrès baixos i reduïr els símptomes de la dermatitis atòpica.