Sentir la paraula càncer, normalment, ens fa esgarrifar, però cal reconèixer que, cada vegada més, està deixant de ser sinònim d’irreversibilitat i de patiment progressiu. Hi ajuden tant el diagnòstic precoç com els tractaments més avançats, i la supervivència és remarcable.
Grups de càncers
El càncer degut a l’exposició solar (radiació ultraviolada) són els anomenats epiteliomes (baso i espinocel·lular). Hi ha altres càncers també relacionats amb l’exposició solar, però no de manera tan directa com el temut melanoma i els càncers comuns a altres texits no especifícament cutanis.
Per altra banda, el pre-càncer és aquella lesió que adverteix la possibilitat d’esdevenir un tumor maligne.
La pell, com que és un òrgan extern, permet l’observació de tot el que hi succeeix molt fàcilment. Per exemple, un tipus de lesió (pre-càncer) que a la pell s’observa a simple vista, si té lloc en un altre teixit o bé en un òrgan no tan fàcil de detectar, podrà passar desapercebut -i, a vegades, només ser indentificat quan ja hagi esdevingut una lesió maligna-.
Com saber els danys a la pell causats pel Sol?
Examinem-nos amb bona llum un avantbraç, amb els palmells de les mans cap amunt. Comparem l’aspecte de la pell del costat interior, més protegida del Sol, amb l’aspecte de la pell del costat posterior, molt més exposada a les radiacions. Veurem que les taques (clares o fosques), les arrugues i, potser alguna raspositat, seran molt poc habituals al costat més protegit.
Qui té més predisposició a patir lesions
pre-canceroses?
Anteriorment hem comentat que els càncers cutanis van lligats a l’exposició solar de manera directa, per tant, les persones que s’hagin exposat més i més directament al Sol tindran més possibilitats de patir càncers cutanis en el futur.
Factors condicionants
1. L’efecte acumulatiu i diferit de la radiació ultraviolada. Més anys d’exposició al Sol i des d’edats més joves es tradueixen en més danys per a la nostra pell. El pre-càncer apareixerà dècades després, encara que durant els últims anys no haguem estat sota la radiació solar.
2. El tipus de pell més clar també contribueix a una més alta sensibilitat a les radiacions. El bronzejat és una defensa natural que impedeix la penetració dels raigs ultraviolats, per tant, les persones de pell més fosca tenen una bona protecció des del naixement. Per contra, els tipus de pell més clara tenen una protecció més deficient. La paradoxa és, justament, que les persones amb la pell més clara volen aconseguir un bronzejat que no tenen per naturalesa i, per aquest motiu, s’exposen durant períodes més llargs al Sol o a les làmpades UVA, sense mai no aconseguir la coloració que pretenen i que també, a més, desapareixerà més ràpidament.
Dit això, cal que estiguem atents a les possibles manifestacions del pre-càncer cutani i en demanem opinió dermatològica.
Qui ha de procurar un control de les possibles lesions de pre-càncer cutani?
- Persones amb la pell més clara
- Persones que han estat exposades al Sol des de joves
- Persones (especialment homes) calbs des de fa dècades
Què hem de vigilar, ja que poden ser lesions de pre-càncer?
- Petites crostes que, tot i arrancar-les, reapareixen (s’anomenen ceratosis actíniques)
- Granets que duren i no marxen
- Sagnat espontani d’alguna lesió cutània
On es produeixen aquestes lesions de pre-càncer?
- Zones exposades a la llum solar (cara, pavellons auriculars, calvície, dors de les mans, i avantbraços, sobretot).
Prevenció i tractament del pre-càncer cutani
Per tal de prevenir les lesions de pre-càncer i, en casos més desafortunats, el càncer de la pell, cal que ens protegim del Sol, especialment evitant exposar-nos-hi durant les hores més centrals i càlides del dia. Quan no puguem evitar-ho i, de fet, és recomanat fer-ho sempre, cal que utilitzem fotoprotectors, sobretot per als nens i les persones de pell més clara.
Pel que fa als tractaments, algunes lesions cutànies pre-canceroses marxaran, simplement, amb l’aplicació de les cremes adequades. Les altres necessitaran accions i tractaments més intensos i específics que requeriran l’experiència d’un metge dermatòleg.
Fins a la propera!