És ben conegut que l’exposició al Sol dóna benestar, intervenint en la síntesi de derivats de la melatonina. Dues proves ben evidents: els moviments turístics als països meridionals, importantíssims; i una altra, la presència de les làmpades de llum similar a la del Sol que, als països nòrdics, hom veu instal·lades durant l’hivern a les parades d’autobús amb la intenció de combatre la depressió i, durant tot l’any, a les cantines d’algunes empreses on ajudarien els treballadors a trobar-se millor.
Però, com en tot, els extrems són perjudicials. I amb un component prou evident com és el de la coloració de la nostra pell, que és constitucional, i que comporta que les persones amb pell més clara necessitin (i a vegades de manera infructuosa) més hores de Sol per a agafar una mica de color, fins i tot arribant a patologies psíquiques com la tanorèxia, la recerca exagerada del bronzejat.
Fins no fa gaire, les cremes fotoprotectores només protegien de la radiació que “cremava”, l’UVB. En canvi, no protegien de l’UVA que és la radiació que bronzeja, amb la paradoxa, demostrada científicament, que el càncer de pell era més freqüent entre els qui es posaven fotoprotectors anti UVB que entre els que no se’n posaven cap: els “protegits” per la crema podien aguantar més hores de Sol. Un raonament semblant pot aplicar-se a les cabines de raigs UVA.
Un altre element a tenir en compte és l’hora i l’època de l’any en què ens exposem al Sol. La perpendicularitat variable dels raigs fa que aquests penetrin molt més fàcilment la pell durant els dies propers al 21 de juny (solstici) i durant les hores properes al migdia solar (amb el canvi d’hora estival són les 14h) -aquestes serien les hores més nocives per exposar-se al Sol-.
I els dies que fa núvol?
Si l’espessor dels núvols no és intensa, els raigs UV els travessen fàcilment però els infraroigs no, per això no hi ha tanta escalfor i la sensació que tenim és que no ens cremem.
L’aplicació suficient del fotoprotector, sempre es percep contraposada a la recerca del bronzejat.
Convé posar èmfasi en la diferència entre les cremes autobronzejadores, inòcues, de les acceleradores del bronzejat, que són nocives ja que, tot i tenir una composició semblant (dihidroxiacetona), aquestes últimes es recomanen publicitàriament amb exposició sense protecció als UVA.
Els fotoprotectors
Hom considera que el primer fotoprotector va venir de la mà de Franz Greiter, químic i alpinista suís a qui, el 1938, després de cremar-se durant l’escalada del pic austríac Piz Buin, se li va acudir dissenyar alguna loció o crema fotoprotectora. Cal dir que les ombrel·les (Passeig a la vora del mar, de Joaquim Sorolla), han existit i s’han utilitzat com a protecció solar des de fa molts segles, tal com ja es veu per exemple, a les pintures egípcies.
Quan realment es va estendre l’ús dels fotoprotectors va ser durant la II Guerra Mundial amb Benjamin Green, farmacèutic, que va produïr el famós red pet (petroli vermell) amb la intenció de protegir els soldats americans a la guerra del Pacífic, massa exposats al Sol a les cobertes dels portaavions. Aleshores, la casa Coppertone en comprà ràpidament la patent i es va començar a comercialitzar a l’engròs cap els anys 50. La FDA no en regulà l’ús fins el 1979.
Actualment, hom troba gran varietat de fotoprotectors, amb un etiquetatge prou correcte (ha d’indicar clarament el FPS -factor de protecció solar- respecte dels raigs UVA i el mateix respecte dels raigs UVB).
Els podem classificar en dos grans grups, encara que els d’un grup poden incorporar elements de l’altre:
Fotoprotectors físics
Són el diòxid de titani, el zinc i la mica. Les pantalles, que tenen l’avantatge de la seva estabilitat però l’inconvenient de la cosmètica (tot i que ha millorat moltíssim darrerament). Es recomanen en casos d’al·lèrgia al Sol (erupció polimorfolumínica, etc.) i per la mainada.
Fotoprotectors químics
Són tota la resta. Les cremes, locions i ungüents que mantenen la protecció no més de dues hores i cal tornar a aplicar. Tenen l’avantatge de que cosmèticament són molt acceptables, però que solen utilitzar-se en quantitats per sota de les recomanades (sovint s’estenen en una capa finíssima i molts cops incompleta). El coeficient protector elevat pot confondre l’usuari, ja que per sobre d’un FPS 30 pot fer la sensació que no cal tornar-se’n a posar cada dues hores. Avui dia ja no tenen tant de predicament els fotoprotectors exclusivament destinats a protegir dels UVB que, com el PABA, havien estat de moda fa uns anys.
Cada vegada més van apareixent fotoprotectors que, a més de protegir la pell, serien efectius sobre la reparació del fotodany.
Un altre element a considerar és que cal facilitar la penetració del fotoprotector: es recomana que, almenys, la primera aplicació es faci sobre la pell seca ja que, lògicament, la pell humida d’aigua o suor dificulta molt la fixació del fotoprotector (l’aplicació després del bany, recomanada, ha de ser després d’haver assecat la pell fent tocs suaus amb la tovallola, no fregant-la).
I la roba, protegeix?
Sí, pero fins a un cert grau. L’element més determinant és l’espessor de l’entramat del teixit i el seu gruix. Amb la popularització del runnig han aparegut els anomenats “teixits tècnics” que protegeixen bé i s’eixuguen ràpidament: són molt recomanables per protegir els infants.
Pel que fa als barrets, n’hi ha d’homologats amb un 100% de protecció i n’hi ha que no ho són, de tal manera que no tots ens protegeixen del Sol de forma adequada.
I aprofito per a posar l’atenció a les ulleres de Sol, que han de protegir eficaçment dels raigs UV, ja que la foscor que proporcionen fa que la pupil·la es dilati arribant així a la retina raigs UV en excés, molt perjudicials. Per això són recomanables, només, les ulleres homologades.
Finalment hi ha fotoprotectors sistèmics, en pastilles, que per via oral ens garanteixen la fotoprotecció. Fets a base de betacarotens, incorporen també vitamines E i C, licopens, tirosina… Igualment, els aliments rics en betacarotens, alhora que ajuden en donar color directament, protegeixen de la penetració dels raigs UV, però cal consumir-los amb mesura pel risc de secundarismes si es prenen en excés.
Per acabar, només cal afegir que el Servei Meteorològic de Catalunya ofereix l’índex de radiació UV actualitzat diàriament, el que pot ajudar a conscienciar-nos a tots i a prendre el Sol amb mesura.