És un símptoma molt freqüent. Aprofito per a diferenciar el que és un símptoma (sensació que només experimenta el pacient i que ha d’explicar-ne els detalls, com la pruïja, el dolor, etc.) i un signe (allò que el professional sanitari percep ( amb l’auscultació, palpació, limitació funcional, erupció, analítiques i proves, etc.).
Donat que és un símptoma, la seva explicació serà molt variable entre els malalts. També variarà la percepció que en faci el professional sanitari. Com que la pruïja majoritàriament s’experimenta a la pell, passem a comentar-la.
Podríem classificar-la segons intensitat, localització, etc. però ho preferim fer segons la durada. Així distingim la pruïja aguda i la crònica. Totes les picors són extremadament interessants pel dermatòleg que sovint haurà de fer un estudi aprofundit de la seva causa.
La majoria de pruïges solen deure’s a l’alliberament d’una substància anomenada histamina. Forma part del sistema immunitari que ens protegeix d’agressions i també ve mediatitzada per elements emocionals. El gratar-se afegiria una sensació mecànica que al viatjar amb la pruïja per les mateixes fibres nervioses faria que l’arribada al cervell de la sensació pruriginosa disminuís, però per una estona. Lligat amb el gratar-se apareix una sensació agradable, que en casos extrems provoca una altra patologia, la de rascar-se excessivament, a vegades fins a originar dolor.
Les causes de la picor aguda solen ser molt evidents. Hom sovint en sap determinar l’inici, la intensitat i també s’apunta a la causa que la produeix. I habitualment es pot veure alguna mena d’erupció envermellida.
Exemples de pruïja aguda
- Pessigada d’animalons a terra (mosquits, polls, sarna) o al mar (meduses)
- Cremada solar, contacte amb plantes (ortiga),
- Toxicodèrmies (‘erupció vermellosa i pruriginosa més o menys extensa lligada a algun medicament o aliment), com la urticària.
- Reacció al·lèrgica localitzada, per algun agent extern i localment (dermatitis) com cremes pel ‘dolor’, cosmètics, al·lèrgens professionals, etc.
Hi ha causes de pruïja crònica, moltes vegades difícils d’atribuir a la causa que les provoca.
Exemples de pruïja crònica
- Malalties cròniques com diabetis, insuficiència renal, hepàtica, etc.
- Paràsits intestinals
- Malalties cutànies cròniques: líquens, psoriasi, dermatitis atòpica, etc.
- Al·lèrgia a medecines, determinats aliments, additius alimentaris.
Una altra causa de pruïja crònica en la que realment es pensa poc és la higiene excessiva, que provoca sequedat cutània, molesta i pruriginosa. En aquests casos el manteniment de la capa lipídica cutània amb l’ús de sabons respectuosos amb la pell (o fins i tot cap sabó) seguit d’una bona hidratació solen millorar força.
No puc deixar de citar aquelles causes que massa habitualment passen desapercebudes com poden ser determinats càncers que tenen com a únic símptoma la pruïja en fases inicials, per exemple alguns limfomes.
Fins la propera!