En els tractaments estètics sobre la pell hi intervenen molts professionals. N’hi ha dos grups segons la seva formació: els metges i els que no ho són. Entre els primers hi ha els cirurgians plàstics, estètics; els metges que han cusat estudis d’estètica (màster homologat oficialment), oftalmòlegs (parpelles), oral (nas), dermatòlegs…
Entre els que no són metges, els centres d’estètica, de depilació i altres professionals diversos. Tot està molt bé i ens necessitem mútuament si hom es cenyeix a la regulació legal, evitant l’intrusisme. En cas contrari els problemes i els riscos apareixen quan hom pregona i promet resultats mitjançant tractaments sense estar format de manera reglada. Aleshores es produeixen tres tipus de situacions: desastres en els ‘tractaments’; apropiació dels noms per a les tècniques usades tot comportant la desacreditació d’aquella acció per no haver-la fet correctament i lligat amb l’anterior, una sensació d’estafa que crea clients poc receptius ‘el que vostè em proposa ja m’ho han fet vàries vegades i no n’he vist resultats’. I no oblidem que els riscos sobre la salut existeixen, per exemple quan algú no sanitari agafa una xeringa i injecta tranquilament…