Tractaments actuals de les alopècies (pèrdua dels cabells)

with No hi ha comentaris

En primer lloc, cal dir que sobre els tractaments de la pèrdua dels cabells se n’han escrit moltes coses i hi sol haver una confusió general que, sovint, beneficia els ineressos d’alguns.
Perdre cabells, i molt menys quedar-se calb, no deixa ningú indiferent. La prova és que, des que el món és món, hi ha hagut intents per a recuperar els cabells que cauen i mantenir els que es tenen i, no ho oblidem, els cabells són un símbol de força i de joventut, malgrat no tenir cap més fi que l’estètic. Cal afegir que molts es veuen amb cor de proporcionar remeis, sovint però, més màgics que res.
Aquests remeis van des dels anomenats crecepelos com els que venien els xarlatans segles enrere, fins anuncis de productes curiosos i estrambòtics, i no precisament barats -d’aquests darrers encara se’n veuen un munt-.

La caiguda de cabells pot ser de diver-sos tipus, i és important saber que, a vegades els cabells cauen perquè es renoven, i a vegades cauen perquè els fol·licles es van miniaturitzant fins a crear la calvície.

Alopècia i perdua dels cabells

Tipus de pèrdua de cabells

La més estesa, la dels homes (androgenètica) té dos tractaments força comuns:

  • Minoxidil aplicat tòpicament, és a dir, externament i en forma de loció. Aquest fàrmac va ser una troballa casual, ja que inicialment es va donar per a regular la tensió arterial i algú va observar que aquells pacients milloraven la seva alopècia. Aquest mateix fàrmac també aniria bé en l’alopècia femenina, sobretot durant la menopausa, degut a l’efecte que té sobre les hormones masculines.
  • Un àltre fàrmac, el Finasteride, que també va ser una troballa accidental, usat en comprimits, també funciona per combatre l’alopècia masculina i és un medicament d’interès per l’adenoma de pròstata, tot i que en altres dosis que per l’alopècia. Si el pacient en comença l’ús quan la calvície no està en una fase gaire avançada, pot donar resultats prou bons. La condició és que s’ha d’utilitzar tota la vida i que cal un seguiment analític periòdic.

Ambdós medicaments cal que siguin prescrits per un metge, de preferència, un especialista.

A banda d’aquests dos fàrmacs, les opcions que presenten resultats visibles no són gaires. Tanmateix, el mercat és ple de vitamines i xampús diversos.

  • Quan trobem amb una caiguda excessiva de cabells amb renovació ràpida, hi ha productes que contribueixen a mantenir la cabellera i que poden ajudar a aguantar els cabells a lloc. No obstant això, el tractament principal per combatre la caiguda ha d’anar dirigit a la causa que, moltes vegades, sol ser l’estrès.
  • Les pèrdues de cabell degudes a la quimioterapia (efluvi en anàgen) solen revertir acabat el tractament, així com les alopècies post-part, que passats uns mesos solen recuperar-se soles.
  • Un cas a part és l’alopècia areata que, llevat d’alguns casos en què el pacient es recupera espontàniament, necessita tractament.
    Normalment, els tractaments pretenen o bé substituïr les cèl·lules de les defenses que envaeixen les arrels, o bé fer-les marxar, evitant que els cabells quedin paralizats per la seva presència i en reaparegui, així, el creixement normal.

Finalment, i com a curiositat, la pèrdua de pèls a les celles tindria un remei obtingut a partir de alguns col·liris dels que s’utilitzen en patologies oculars.

Fins aviat!